Fa 2 anys que la situació de pandèmia em va fer tornar a Barcelona. Després de tots els problemes al Japó amb la feina, la pandèmia i tots els problemes amb la paperassa per sortir del país, em van fer odiar l'últim vol que vaig agafar el 2021.
No ha estat fins al gener de 2023 que he anat de viatge i haver d'agafar un vol. Fins i tot després de 2 anys, no s’oblida fàcilment tot el procés per arribar a destinació.
Sembla gairebé com tornar a una rutina oblidada o renovar la subscripció al gimnàs. Ja saps com funcionen les coses.
I em feia il·lusió pujar a l'avió amb la meva motxilla de fotografia preparada per fer fotografies increïbles d'un país on no havia estat mai, Mèxic. Mai m'he equivocat tant.
Com que era un viatge familiar, i anàvem a visitar i allotjar-nos a casa dels amics de la família, no vaig poder planificar res. Només tenia una llista de llocs de la ciutat de Mèxic que m'agradaria visitar, però quan, o com, era un misteri que només es coneixia la nit anterior.
Oblida't de l’hora daurada, la blava, la màgia o qualsevol hora bona per a la fotografia. Sortir després d'esmorzar a les 10 del matí cada dia i tornar a casa abans de la posta de sol, i el trànsit, com diuen, és el pitjor. Oblida't del temps i les distàncies. No hi ha possibilitat d'aconseguir les fotos que tenia al cap, amb la llum súper dura del migdia. Per els tours dins la ciutat de Mexico no em van deixar ni agafar la càmera Sony, només l’smartphone, per la meva seguretat.
Una experiència fotogràfica terrible. Però vaig recordar que aquest no era un viatge que havia planejat, no tenia dret a enfadar-me. Així que vaig decidir gaudir del viatge, del menjar, de les experiències, del descobriment quotidià i de la sensació de ser només un turista de vacances. Val la pena.
Tindré la meva revenja fotogràfica Mèxic. La propera vegada tindré el control i planificaré el viatge, al meu estil.
