Japó: Nova etapa

Per als que em coneixeu, ja sabeu que no és la primera vegada que vinc a viure al Japó, i m’agradaria explicar què significa aquesta nova etapa. Per als nouvinguts, permeteu-me que us en faci un resum. Tingueu en compte també que molts detalls són personals i cada dia més hem de tenir cura del que fem amb la nostre informació privada i que compartim amb el domini públic que és internet.

La primera vegada que vaig venir al Japó va ser al 2012 amb visat d’estudiant, per estudiar en una escola de japonès i profundir més en aquest païs tant estrany i alhora atractiu per als “occidentals”. Aquesta primera etapa fou potser, la més complicada, tant econòmicament com d’aprenentatge, on tot era nou cada dia i tampoc tenia gaire clar quin era el meu objectiu ni a on anava dirigida la meva carrera profesional. Aquí és on va nèixer el meu projecte “Hype in Tokyo” una web sobre la vida al Japó i els meus inicis cap a ser un “travel blogger” (ara en diem influencer). Considero aquesta etapa la de “rauxa”

Durant la segona etapa, amb una visió més dirigida de cap a on volia dirigir la meva carrera, vaig estudiar Periodisme i més tard a reconectar amb la fotografia (em ve de llinatge familiar aquesta vocació) i a fer carrera de fotografia al Japó. Amb un nou visat d’estudiant, i en acabar l’escola de fotografia conseguir el visat laboral per treballar com asistent de fotografia a un dels millors estudis fotogràfics-publicitaris de Tòquio. L’etapa que inicia el procès de maduresa profesional, trencada per una pandemia global que em va fer tornar a casa, Catalunya.

La nova etapa comença amb els cirerers

I en aquesta nova etapa? Torno al Japó com a home casat, i els pros i contres que porten aquest nou visat per a mi. Escric aquestes línies des d’una cafeteria, mentre espero que passin els dies que queden de març i ens poguem mudar a la nostra nova llar. Tornar a conectar professionalment amb la fotografia, ja que ara principalment em dedico al turisme, de nou, i n’estic molt agraït d’haver trobat bones empreses amb les que treballar, però l’ànima em demana tornar posar els meus esforços en treballar en la fotografia (i video). I en dic d’aquesta, l’etapa del “seny”

Els catalans tenim allò del “seny i la rauxa”, hi ha moments de diversió i n’hi ha moments de serietat, podem viure en harmonia amb els dos estats.

Aquesta nova etapa coincideix també amb el que els japonesos diuen sobre sobre els cirerers a la primavera. El fred hivern dona pas a l’explosió de color de la primavera i amb els nous pètals de cirerers comença una nova etapa. Es tanca un cicle i tornem a començar, amb tota l’experiència i la saviesa acumulada de les anteriors. 

Un darrer passeig per el barri abans de mudar-nos a la nova casa.